“Allò que s’escau, el fet, és l’existència d’estats de coses.” Ludwig Wittgenstein, Tractatus Logico Philosophicus
El món és una successió de fets i sovint es necessita que els fets que passen ens constin d’una manera certa i segura, ja que uns mateixos fets poden tenir molt diferents percepcions.
En el món del tenis hom pot percebre que Federer ha guanyat el punt perquè ha fet una excel·lent servei mentre que un altre pot percebre que Djokovic ha perdut el mateix punt perquè ha errat en la devolució del servei, i seria molt complex discernir si el punt l’ha guanyat un o l’ha perdut un altre. Si en el món del tenis existís una norma que donés 10 € a qui guanya un punt de servei, segur que hauríem de filar molt prim i hauríem de convèncer el jutge de cadira per a què donés el punt per perdut o guanyat.
En el món del dret passa el mateix, els advocats lluitem per a fixar els fets, per a fixar una determinada visió dels fets, o per evitar que un altre ens fixi una determinada visió dels fets i en base a aquests fets que s’escauen i conformen el món, un jutge o un àrbitre apliqui la conseqüència jurídica del fet que ens interessa. De fet, els advocats, en els procediments judicials, tenim més discussió sobre quins són els fets, què s’ha escaigut que no pas quin és la interpretació que s’ha de donar al dret aplicable. I es fa precís que l’existència de l’estat de les coses quedi fixada.
La forma que tenim de fer constar els fets (el contingut d’una pàgina web, els fruits que hi ha en un arbre, o la pedra que ens ha posat algú en un camí) és a través d’un acta aixecada per un notari que ens expliqui l’existència d’estats de coses. Un notari no només intervé per donar fe dels contractes sinó que també dona fe dels fets del món real, és a dir, deixa constància del que percep amb els seus sentits.
Aquesta mena d’actes de es troben regulades a l’article 198 del Reglament Notarial, el notari rep un requeriment d’una persona amb un interès legítim sobre un determinat fet i el notari comprova el fet i el descriu de paraula o amb fotografies que incorpora al document el fet que necessitem que existeixi de forma concreta i determinada.
Aquesta setmana ens hem trobat amb la necessitat d’aixecar una acta de presència per acreditar que entre dues finques hi havia una tanca que impedia l’accés a una d’elles, i que aquesta tanca perjudicava al nostre client. Era un dia meravellosament emboirat, gris, fred i humit, i hem acompanyat el notari per a què aixequés l’acta de presència corresponent i hi incorporés unes fotografies. Fixat el fet, l’existència de l’estat de les coses, ningú el podrà negar amb facilitat ni alterar, i el dret s’aplicarà amb tota la seva força.
I encara que tal i com va dir el filòsof, “d’allò que no es pot parlar cal guardar-ne silenci”, segur que algú s’atrevirà a parlar sobre la inexistència de la tanca que va veure el Notari o el Notari no va veure allò que deia haver vist perquè el dia era emboirat, o que el Notari es va embrutar de fang les sabates quan aixecava l’acta de presència, enlloc de guardar el corresponent silenci.