La Secció 15a de l’Audiència Provincial de Barcelona (AAP B 4150/2025, de 4 de juny de 2025) ha dictat un auto molt rellevant en matèria de segona oportunitat i concurs de persona física. La resolució examina dos aspectes essencials:
- Quan pot parlar-se d’endeutament culpable o negligent?
- Com es valora el salari dins la massa activa del concurs?
1. L’endeutament culpable: límits i criteri judicial
El Jutjat Mercantil havia denegat l’exoneració en entendre que la deutora, funcionària de Correus amb un salari brut anual de 21.320 € (uns 1.500 € mensuals), s’havia endeutat de manera “temerària” acumulant gairebé 55.000 € de passiu.
L’Audiència revoca aquesta decisió i recorda que:
- No es pot concloure que hi ha culpa només perquè hi hagi molt deute en relació amb els ingressos.
- Només hi ha sobreendeutament culpable quan el deutor actua amb dolo o negligència greu.
- Cal analitzar les circumstàncies personals: en aquest cas, la deutora es va divorciar el 2020 i va haver d’assumir tota la càrrega familiar amb tres fills menors a càrrec.
- La Directiva europea 2019/1023 només exclou de la segona oportunitat els deutors de mala fe o deshonestos.
Per això, l’Audiència conclou que la situació de la deutora no deriva d’una actuació irresponsable, sinó d’un context vital advers.
2. El salari com a part de la massa activa
El tribunal aclareix que:
- El salari forma part de la massa activa, però només en la fracció legalment embargable (art. 192 TRLC i art. 607 LEC).
- No només s’hi inclouen els salaris pendents a la data de declaració del concurs, sinó també els que es generin mentre el concurs estigui obert.
- Tanmateix, si la part embargable del sou és tan reduïda que no permet cobrir ni els costos del procediment, el concurs es pot qualificar com a concurs sense massa.
En aquest cas, malgrat superar el salari mínim interprofessional, la deutora amb tres fills menors i pensions alimentàries insuficients disposava d’una part embargable mínima, que no permetia sostenir un pla de pagaments viable.
3. Conseqüències d’un concurs amb massa activa
Si el tribunal hagués declarat que existia massa activa, això hauria implicat:
- Designació d’un administrador concursal, amb el consegüent augment de costos a càrrec de la deutora.
- Elaboració i compliment d’un pla de pagaments, en què hauria de destinar la part embargable del salari a satisfer parcialment el deute.
- Retard en l’exoneració, que només arribaria després de complir aquest pla, endarrerint la segona oportunitat.
En canvi, en un concurs sense massa, el procediment és més àgil i permet una exoneració més ràpida i efectiva.
4. La corresponsabilitat dels creditors
La resolució també permet reflexionar sobre el paper dels creditors. Sovint, les entitats financeres concedeixen préstecs o crèdits ràpids sense fer una avaluació rigorosa de la solvència del deutor. Aquesta manca de diligència contribueix al sobreendeutament.
Per tant, quan el deutor és un consumidor de serveis financers, no es pot carregar exclusivament sobre ell la responsabilitat de la seva insolvència. Els creditors també han d’assumir la seva part de responsabilitat quan concedeixen crèdit sense criteris de prudència.
5. Conclusió
L’Audiència estima el recurs, declara que no hi ha endeutament culpable, considera que el procediment és un concurs sense massa i concedeix la exoneració de 54.890 €.
Aquest auto reforça dues idees bàsiques:
- La segona oportunitat s’ha de garantir als deutors de bona fe que pateixen situacions de sobreendeutament per causes vitals adverses.
- Els creditors han d’actuar amb responsabilitat en la concessió de finançament i no traslladar íntegrament el risc al consumidor.
